Estimats germans, si estem senyalats per córrer avui, som suficients per això, per a córrer, quants menys corredors, més gran l’honor per a cadascun.

No tinc cobdícia de riquesa, aquestes coses no entren en els meus desitjos.

Però si és pecat la cobdícia d’honor, sóc l’ànima més pecadora d’aquest món.

No germà, no desitgis un sol corredor més, no vull perdre tan gran honor que em sembla em trauria un corredor més, més aviat proclama que qui no tingui ànim per córrer aquesta cursa que no vingui, no volem córrer amb la companyia de qui tem patir amb nosaltres.

Avui és el dia de La Marató De La Forestal: el que finalitzi aquesta cursa, i torni a casa, victoriós,, s’elevarà de puntetes, cada vegada que s’anomeni aquest dia, s’engrandirà davant del nom de La Marató De La Forestal.

El que acabi victoriós aquest dia, i arribi a gran, cada any, el dia de la cursa, recordarà als seus amics que “ell “va córrer aquesta cursa i els hi mostrarà les seves cicatrius.

Els vells obliden, tot quedarà oblidat, però ell recordarà la cursa que va fer aquell dia.

Aleshores noms com aquests li seran tan familiars com si fossin casolans: Savarneda, L’Obaga, La Font d’Arminyana, El Port del Cantó, Prat de Muntaner, Comes de Rubió, La Basseta, El Pic de L’Orri…

Tots seran recordats de nou entre els seus gots plens a vesar.

Aquest relat l’explicarà l’home bo al seu fill, i mai passarà el dia de La Marató La Forestal des d’avui fins a la fi del món, sense que nosaltres pocs, feliços pocs, grup de germans, perquè el que avui vessi amb mi la seva suor serà el meu germà: per molt dolent que hagi estat, aquest dia el farà noble, i molts que ara són al llit es consideraran maleïts per no haver estat avui aquí, i la seva valentia els semblarà mísera quan parli algú que va córrer com nosaltres “La Marató La Forestal”.

VERSIÓ UNA MICA MANIPULADA DEL REI ENRIC V ABANS DE LA BATALLA D’AGINCOURT, DE SHAKESPEARE.